TAT!

Qui no coneix el joc del TAT? El típic joc que sempre fem amb els més petits d'amagar-nos nosaltres, ells o algun objecte. Però som conscients realment del treball a nivell perceptiu i cognitiu que duem a terme?

Per començar cal tenir clar que el joc és una activitat bàsica durant la primera infància. Però no tan sols bàsica, sinó essencial com a font primària de tot el coneixement, ja que abans de conèixer i entendre s'ha d'experimentar.

El TAT, doncs, és una activitat que s'inicia als 7/8 mesos i, variant el grau de dificultat (per exemple afegint més objectes a amagar, variant els rols, augmentant la dificultat de la pregunta...), s'allarga fins aproximadament els 3 anys.

Si analitzem el joc veiem que en fer-lo treballem:

• La representació mental de l'objecte o persona amagada: a base de la repetició d'una mateixa acció l'infant s'adona que tot i no veure un objecte, aquest continua sent-hi. Per tant, s'ha format una representació mental d'aquest objecte i és conscient de la permanència de l'objecte ocult.
• La relació espai-temps (anticipació i temporalització): l'infant és conscient de la seqüència temporal que requereix el joc, és a dir primer amagar i després trobar. Per tant està anticipant una acció i té clar l'ordre que ha de seguir. A més a més també es va fent conscient de conceptes matemàtics com: a dalt, a baix, a prop, lluny...
• El vocabulari: el nom dels objectes, a sobre, al costat...

Com a mestres hem de saber justificar el perquè de les activitats que realitzem, per tal d'oferir sempre un ambient enriquidor tot sabent adequar-nos a les necessitats evolutives dels infants, oferint sempre reptes assequibles.

Les bruixes de Bruixis

Aquestes últimes setmanes, hem estat treballant l'art contemporani a la classe. Aprofitant l'interès que la disfressa de Carnestoltes (de bruixots i bruixotes) va suscitar, vam treballar el quadre de Joaquim Mir "Poble escalonat" i el conte "Les bruixes de Bruixis" que Una mà de contes ha realitzat en col·laboració amb l'MNAC, i que podeu veure aquí.

Un cop vist el vídeo, vàrem parlar sobre el que havíem vist i el que ens havien explicat en aquest: qui vivia en el poble, quan sortien de casa, què feien, com viatjaven... i ens vam imaginar quines pocions podríem fer, i de quin color serien. Alguns exemples d'aquestes pocions van ser:

• Pocions de color verd, per fer créixer herba, plantes i flors.
• Pocions de color blanc, per fer-nos invisibles.
• Pocions de color lila, per volar.

Per falta de temps, no vam poder dur a la pràctica aquestes pocions, però un treball bonic a fer seria crear les pocions amb aigua i colorant alimentari o paper pinotxo, posar-ho en una botella i etiquetar-les tot escrivint per a què serveix cada poció.

Al dia següent, vàrem recordar el conte i tot el que hi sortia: les bruixes, diferents tipus d'herbes, núvols, el campanar de l'església... i cada infant va dibuixar algun d'aquests elements en una cartolina negra, amb un llapis blanc. Un cop acabat, varen anar sortint davant els companys a ensenyar el seu dibuix, explicar què era, i enganxant-lo en una làmina amb el quadre de Joaquim Mir. Així doncs, vam reinventar el quadre a partir de la història del conte.

I aquest va ser el resultat:

Juguem amb boles de discoteca!

Aquesta activitat l’he realitzat amb infants d’un any aproximadament i va ser un èxit, fins i tot els de dos anys es van unir a la gresca.

Els objectius de l’activitat són que coneguin nous materials, participin en l’activitat i s’interessin pels canvis que es produeixen en l’entorn, intentant que siguin ells qui manipulin i produeixin aquests canvis mostrant diferents emocions i sensacions tot gaudint de l’activitat.
Necessitem una bola de discoteca gran i unes quantes de petitones (a ser possible una per infant) i sobretot una finestra gran per la qual entri el sol a l’aula en el moment que volem realitzar l’activitat.

Penjarem la bola gran al sostre de l’aula, a un nivell al que els infants puguin arribar, i les petites els hi oferirem als infants per tal de que l’aula s’ompli de petites llumetes. Es tracta de mostrar als infants l’efecte que produeixen els rajos de sol quan entren en contacte amb les boles, per tal de que ells ho reprodueixin.

Les noves tecnologies a l'escola

Fa unes setmanes vaig llegir un post en un blog que parlava sobre com un nen amb autisme havia millorat notablement en accions com escriure, dibuixar... gràcies a un Ipad.
La notícia l'havia extret del blog personal de la mare d'aquest nen, en Leo, on escriu sobre el seu dia a dia, visites a especialistes, dubtes... el podeu visitar clicant aquí.

Just després de llegir-la, vaig començar a reflexionar sobre un tema que ja fa temps que em ronda pel cap, i és el fet de la introducció de les noves tecnologies a les aules i si aquestes ens poden ser útils o no.
Personalment, crec que avui en dia és indiscutible el fet que els alumnes neixen i creixen rodejats de tecnologia: ordinadors, internet, mòvils, càmeres fotogràfiques, videoconsoles... i que, per tant, si volem entendre'ns i motivar-los en allò que fem, cal adaptar-nos a la seva realitat i als seus interessos.
Vivim un temps en que tenim accés a gairebé qualsevol informació només traient un mòbil de la butxaca, com podem competir els mestres enfront això? És normal que els alumnes no mostrin interès a classe, si tot el que els podem dir ho poden trobar amb quatre clics còmodament des de qualsevol lloc! Cal aprofitar-se, doncs, de les oportunitats que ens brinden les noves tecnologies i parlar en el mateix "idioma" que els alumnes.
Per una altra banda, aquesta notícia ens demostra la gran utilitat i potencialitat que tenen les noves tecnologies a l'hora d'advocar per una escola inclusiva, on tothom hi té cabuda. Posaré un exemple: a l'escola on sóc actualment, al Nadal va arribar un nen nou el qual té Síndrome d'Asperger a P5. Aquest nen sap llegir perfectament, escriure amb lletra de pal i lletra lligada, contar, sumar, restar i un llarg etcètera. Encara no té vetllador (coses de la burocràcia, o burro-cràcia com jo li dic) cosa que repercuteix en la dinàmica de tota la classe i les del costat, doncs s'escapa constantment de l'aula i entra a les altres i s'ha de vigilar constantment que no s'escapi de l'escola. A nivell de coneixements, és evident que no està aprenent res nou, doncs tot el que treballen a l'aula ell o bé ja ho sap, o bé no el motiva.
Arribats a aquest punt, jo em qüestiono: i si aquest nen tingués un Ipad, per exemple, amb gran varietat d'aplicacions que sí que li suposessin un repte. Podria estar tranquil·lament a l'aula, amb el suport d'un vetllador, autor-regulant el seu aprenentatge. Inclús es podria buscar un moment al dia en el qual ensenyar als companys coses que hagi fet durant el dia, interaccionant amb ells.

Però no només en aquest cas i no només amb l'Ipad, podem trobar mil recursos que ens poden ser d'utilitat per tal d'apropar-nos cada cop més a una escola oberta, adaptada a les necessitats específiques de cada alumne. Només cal una ment oberta i una mica d'imaginació.
M'agradaria finalitzar aquesta entrada amb un curtmetratge realitzat per infants italians de 7 anys, a mode de petit exemple:

Acqua from Raffaella Traniello on Vimeo.

Ens presentem!

Som la Rita i la Sara, dues estudiants d'últim curs d'Educació Infantil. Iniciem aquest bloc col·laboratori amb molta il·lusió, pretenent que sigui un espai on compartir idees, experiències, reflexions... entorn el món educatiu.

Amb el nom del bloc, Calidoscopi, volem deixar entreveure la nostra visió sobre l'educació: a cada giravolta, hi veus unes formes, colors, composició diferent. Així és com entenem que són els infants, cadascun d'ell únic amb unes necessitats diferents, a les quals hem de procurar donar resposta.

Fer una mirada calidoscòpica de l'educació (i de la vida en general) representa, per nosaltres , tenir en compte totes les mirades, tots els horitzons, totes les maneres possibles de crear una educació de qualitat, a partir de les més minses parts que la componen.

Així doncs, anirem penjant al bloc recursos, proposta d'activitats, reflexions... sobre tot allò que considerem interessant i útil per al dia a dia a l'aula.

Per últim, apuntar que qualsevol comentari, opinió, aportació o debat serà sempre benvingut!