Fa unes setmanes vaig llegir un post en un blog que parlava sobre com un nen amb autisme havia millorat notablement en accions com escriure, dibuixar... gràcies a un Ipad.
La notícia l'havia extret del blog personal de la mare d'aquest nen, en Leo, on escriu sobre el seu dia a dia, visites a especialistes, dubtes... el podeu visitar clicant aquí.
Just després de llegir-la, vaig començar a reflexionar sobre un tema que ja fa temps que em ronda pel cap, i és el fet de la introducció de les noves tecnologies a les aules i si aquestes ens poden ser útils o no.
Personalment, crec que avui en dia és indiscutible el fet que els alumnes neixen i creixen rodejats de tecnologia: ordinadors, internet, mòvils, càmeres fotogràfiques, videoconsoles... i que, per tant, si volem entendre'ns i motivar-los en allò que fem, cal adaptar-nos a la seva realitat i als seus interessos.
Vivim un temps en que tenim accés a gairebé qualsevol informació només traient un mòbil de la butxaca, com podem competir els mestres enfront això? És normal que els alumnes no mostrin interès a classe, si tot el que els podem dir ho poden trobar amb quatre clics còmodament des de qualsevol lloc! Cal aprofitar-se, doncs, de les oportunitats que ens brinden les noves tecnologies i parlar en el mateix "idioma" que els alumnes.
Per una altra banda, aquesta notícia ens demostra la gran utilitat i potencialitat que tenen les noves tecnologies a l'hora d'advocar per una escola inclusiva, on tothom hi té cabuda. Posaré un exemple: a l'escola on sóc actualment, al Nadal va arribar un nen nou el qual té Síndrome d'Asperger a P5. Aquest nen sap llegir perfectament, escriure amb lletra de pal i lletra lligada, contar, sumar, restar i un llarg etcètera. Encara no té vetllador (coses de la burocràcia, o burro-cràcia com jo li dic) cosa que repercuteix en la dinàmica de tota la classe i les del costat, doncs s'escapa constantment de l'aula i entra a les altres i s'ha de vigilar constantment que no s'escapi de l'escola. A nivell de coneixements, és evident que no està aprenent res nou, doncs tot el que treballen a l'aula ell o bé ja ho sap, o bé no el motiva.
Arribats a aquest punt, jo em qüestiono: i si aquest nen tingués un Ipad, per exemple, amb gran varietat d'aplicacions que sí que li suposessin un repte. Podria estar tranquil·lament a l'aula, amb el suport d'un vetllador, autor-regulant el seu aprenentatge. Inclús es podria buscar un moment al dia en el qual ensenyar als companys coses que hagi fet durant el dia, interaccionant amb ells.
La notícia l'havia extret del blog personal de la mare d'aquest nen, en Leo, on escriu sobre el seu dia a dia, visites a especialistes, dubtes... el podeu visitar clicant aquí.
Just després de llegir-la, vaig començar a reflexionar sobre un tema que ja fa temps que em ronda pel cap, i és el fet de la introducció de les noves tecnologies a les aules i si aquestes ens poden ser útils o no.
Personalment, crec que avui en dia és indiscutible el fet que els alumnes neixen i creixen rodejats de tecnologia: ordinadors, internet, mòvils, càmeres fotogràfiques, videoconsoles... i que, per tant, si volem entendre'ns i motivar-los en allò que fem, cal adaptar-nos a la seva realitat i als seus interessos.
Vivim un temps en que tenim accés a gairebé qualsevol informació només traient un mòbil de la butxaca, com podem competir els mestres enfront això? És normal que els alumnes no mostrin interès a classe, si tot el que els podem dir ho poden trobar amb quatre clics còmodament des de qualsevol lloc! Cal aprofitar-se, doncs, de les oportunitats que ens brinden les noves tecnologies i parlar en el mateix "idioma" que els alumnes.
Per una altra banda, aquesta notícia ens demostra la gran utilitat i potencialitat que tenen les noves tecnologies a l'hora d'advocar per una escola inclusiva, on tothom hi té cabuda. Posaré un exemple: a l'escola on sóc actualment, al Nadal va arribar un nen nou el qual té Síndrome d'Asperger a P5. Aquest nen sap llegir perfectament, escriure amb lletra de pal i lletra lligada, contar, sumar, restar i un llarg etcètera. Encara no té vetllador (coses de la burocràcia, o burro-cràcia com jo li dic) cosa que repercuteix en la dinàmica de tota la classe i les del costat, doncs s'escapa constantment de l'aula i entra a les altres i s'ha de vigilar constantment que no s'escapi de l'escola. A nivell de coneixements, és evident que no està aprenent res nou, doncs tot el que treballen a l'aula ell o bé ja ho sap, o bé no el motiva.
Arribats a aquest punt, jo em qüestiono: i si aquest nen tingués un Ipad, per exemple, amb gran varietat d'aplicacions que sí que li suposessin un repte. Podria estar tranquil·lament a l'aula, amb el suport d'un vetllador, autor-regulant el seu aprenentatge. Inclús es podria buscar un moment al dia en el qual ensenyar als companys coses que hagi fet durant el dia, interaccionant amb ells.
Però no només en aquest cas i no només amb l'Ipad, podem trobar mil recursos que ens poden ser d'utilitat per tal d'apropar-nos cada cop més a una escola oberta, adaptada a les necessitats específiques de cada alumne. Només cal una ment oberta i una mica d'imaginació.
M'agradaria finalitzar aquesta entrada amb un curtmetratge realitzat per infants italians de 7 anys, a mode de petit exemple:
M'agradaria finalitzar aquesta entrada amb un curtmetratge realitzat per infants italians de 7 anys, a mode de petit exemple:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada